Giovedì 24 Ottobre, aggiornato alle 9:07

Un’innu antiratzista in is lìnguas de Sardigna pro regordare su 28 de abrile

Un’innu antiratzista in is lìnguas de Sardigna pro regordare su 28 de abrile

In ocasione de sa Die de sa Sardigna, su cantautore catalanu Adrià Mor at publicadu “Terras de abbundu”, una cantzone cantada in sardu, tabarchinu, aligheresu, turritanu e gadduresu, gràtzias a sa partetzipatzione de cantadores sardos comente Matteo Leone, Davide Casu e Federico Marras Perantoni. Sa cantzone (cun sa produtzione de Antonio Leardi, de Train to Roots), est una versione de “Pastures of plenty”, de Woody Guthrie, iscrita in su 1940 pro denuntziare su ratzismu chi a su tempus retziant is migrantes chi dae s’Amèrica tzentrale moviant conca a s’ovest. Adatende is logos de s’originale (comente Califòrnia e Arizona) a su cuntestu de su “bunker europeu” de oe (Gibilterra, Crotone, su mare Egeu), sa tradutzione de Adrià Mor bolet a su pròpiu tempus denuntziare sa situatzione coloniale de sa Sardigna e su dramma chi dae annos est acontessende in su Mediterràneu, trasformadu in campusantu dae s’atzione de is guvernos de is istados de s’Unione: 3.105 persones mortas in su 2023; 161 pipios e pipias segundu su progetu Missing Migrants.

Una cantzone cun istòria

Pro iscrìere “Pastures of Plenty”, Woody Guthrie s’est ispiradu a su libru The Grapes of Wrath, de John Steinbeck, publicadu in su 1939. Dae tando, sunt istados medas is musitzistas, mescamente de Istados Unidos, chi ant cantadu sa cantzone, comente Odetta, Tracy Newman, Judy Collins, Pete Seeger, Bob Dylan e Joan Baez. Est divènnidu, duncas, un’innu contras a su ratzismu, in lìnia cun su pensamentu de s’autore. Difatis, Woody Guthrie est connotu fintzas pro su messàgiu “This machine kills fascists” (‘custa màchina bocit fascistas’), cun su chi allichidia sa chitarra sua.

Gràtzias a custa connessione cun sa literadura e sa tradutzione, Adrià Mor (connòschidu in s’acadèmia comente Adrià Martín-Mor) at partetzipadu a eventos comente sa cunferèntzia de literaduras cumparadas de sa California State University, Long Beach in abrile de su 2024, e s’inauguratzione de sa Pacific Ancient and Modern Language Association de Portland in onniasantu de su 2023.

Unu vìdeu musicale in su desertu

Su vìdeu de sa cantzone, prodùidu dae sa Roble Factory (s’Alighera), est istadu registradu in sa tzitade de Long Beach in Califòrnia, in Joshua Tree (parte de su desertu de Mohave, tzerriadu Hayikwiir Mat’aar in lìngua Mohave) e in Sardigna. Su vìdeu cuntenet riferimentos a su libru de Steinbeck, a is messàgios chi at fatu connòschere Guthrie e a su movimentu Black Lives Matter. In prus, in is crèditos, benit ammustradu unu disinnu de s’illustradora catalana Tere Borrell cun s’iscrita “Sardinian Lives Matter” (‘is vidas sardas sunt de importu’).

Una tradutzione collaborativa chi interpellat a is ascurtadores

Adrià Mor at publicadu in is ùrtimos annos cantzones pro sa Die de sa Sardigna, comente “Su filu ispinadu” (2022), in paris cun Dr. Drer. Ocannu puru, comente in ocasiones pretzedentes, sa tradutzione est istada fata cun s’agiudu de espertos de is lìnguas de Sardigna: Francesc Ballone pro s’aligheresu, Alessandro Derrù pro su turritanu, Riccardo Mura pro su gadduresu e Remigio Scopelliti pro su tabarchinu. In prus, su vìdeu est istadu sutatituladu dae ativistas de lìnguas no egemònicas comente s’esperanto, su bascu, su curdu, su catalanu e su gallesu. Su cantadore, difatis, interpellat a su pùblicu pro chi si ìmplichet in custa o àteras initziativas: “Nos praghet a contribuire onni annu a sa Die de sa Sardigna; est un’isfortzu mannu chi si podet realizare gràtzias a su cumpromissu disinteressadu de meda gente, e ddis torramus gràtzias meda.”

Su pròlogu a su discu nou de Adrià Mor

Custa Die de sa Sardigna est puru su puntu de partèntzia de su discu nou de su cantadore, De Sardenya a Califòrnia. Adrià Mor nd’at giai fatu bìdere un’anteprima in su situ web www.adriamusic.cat, e in is chidas chi benint ant a èssere publicadas cantzones noas.

 

Un himne antiracista en les llengües de Sardenya per a la Diada sarda

“Terras de abbundu”, d’Adrià Mor, és una col·laboració entre Sardenya, els Estats Units i els Països Catalans

 

 

En ocasió de la Diada de Sardenya, el cantautor català Adrià Mor ha publicat “Terras de abbundu”, una cançó cantada en les llengües de Sardenya (sard, alguerès, tabarquí, turrità i gal·lurès), gràcies a la participació dels cantants sards Matteo Leone, Davide Casu i Federico Marras Perantoni. La cançó és una versió de “Pastures of plenty”, de Woody Guthrie, escrita el 1940 per denunciar el racisme que patien les persones que migraven de l’Amèrica central cap a l’oest. Adaptant els llocs de l’original (com ara Califòrnia i Arizona) al context del “búnquer europeu” d’avui (Gibraltar, Crotona, el mar Egeu), la traducció d’Adrià Mor vol cridar l’atenció sobre la situació colonial de Sardenya i alhora denunciar el drama que de fa anys té lloc al Mediterrani, convertit en cementiri per l’acció dels governs europeus: 3.105 persones mortes el 2023; 161 criatures, segons el projecte Missing Migrants.

Una cançó amb història

Per escriure “Pastures of Plenty”, Woody Guthrie es va inspirar en el llibre El raïm de la ira, de John Steinbeck, publicat el 1939. Des d’aleshores, han estat molts els músics, sobretot dels EUA, que l’han cantada, com ara Odetta, Tracy Newman, Judy Collins, Pete Seeger, Bob Dylan i Joan Baez. S’ha convertit, per tant, en un himne contra el racisme, en línia amb el pensament de l’autor. De fet, Woody Guthrie era conegut també pel missatge «This machine kills fascists» (‘aquesta màquina mata feixistes’), amb què decorava la guitarra.

Gràcies a aquesta connexió amb la literatura i la traducció, Adrià Mor ha actuat a esdeveniments especialitzats com ara la conferència de literatures comparades de la California State University, Long Beach a l’abril del 2024, i la inauguració de la Pacific Ancient and Modern Language Association de Portland al novembre del 2023.

Un vídeo musical al desert

El vídeo de la cançó, produït per la Roble Factory (l’Alguer), va ser enregistrat a la ciutat de Long Beach, Califòrnia, a Joshua Tree (part del desert de Mohave, anomenat Hayikwiir Mat’aar en llengua Mohave) i a Sardenya. El vídeo conté referències al llibre de Steinbeck, als missatges popularitzats per Guthrie i al moviment Black Lives Matter. A més, als crèdits, es mostra un dibuix de la il·lustradora catalana Tere Borrell, amb el text “Sardinian Lives Matter” (‘les vides sardes importen’).

Una traducció col·laborativa que interpel·la el públic

Adrià Mor ha publicat els últims anys cançons per a la Diada de Sardenya, com ara “Su filu ispinadu” (2022), juntament amb el raper callerès Dr. Drer. També enguany, com en ocasions anteriors, la traducció ha estat duta a terme amb l’ajuda d’experts en les llengües de Sardenya: Francesc Ballone per a l’alguerès, Alessandro Derrù per al turrità, Riccardo Mura per al gal·lurès i Remigio Scopelliti per al tabarquí. A més, el vídeo ha estat subtitulat per activistes de llengües no hegemòniques com l’esperanto, el basc, el curd, el català i el gal·lès. El cantant, de fet, interpel·la el públic perquè s’impliqui en les accions de difusió de les llengües minoritzades de Sardenya i d’arreu: «Ens agrada contribuir cada any a la Diada de Sardenya; és un gran esforç que només podem dur a terme gràcies al compromís desinteressat de molta gent, i els estem molt agraïts».

El pròleg del nou disc d’Adrià Mor

Aquesta Diada de Sardenya representa també el punt de partida per al llançament del nou disc del cantant, De Sardenya a Califòrnia. Adrià Mor ja n’ha publicat un avançament al seu lloc web www.adriamusic.cat, i durant les setmanes vinents n’aniran apareixent


Condividi:


Utilizzando il sito, accetti l'utilizzo dei cookie da parte nostra. maggiori informazioni

Questo sito utilizza i cookie per fornire la migliore esperienza di navigazione possibile. Continuando a utilizzare questo sito senza modificare le impostazioni dei cookie o cliccando su "Accetta" permetti il loro utilizzo.

Chiudi