Adrià Mor at publicadu De Sardenya a Califòrnia, unu discu de deghe cantzones de mùsica catalanusarda. Su tìtulu de su discu, in faeddos de s’autore, faghet riferimentu a su percursu vitale de s’autore, chi in su 2021 at cambiadu vida: “Bolia chi su tìtulu rifleteret is immàgines chi m’ant acumpangiadu durante sa tràmuda in Istados Unidos, e chi unint su Mediterràneu e sa Califòrnia”. Comente s’est pòdidu bìdere in su primu sìngulu, “Non bido s’ora”, publicadu a su cumintzu de làmpadas, su discu est ricu de collaboratziones de is Paisos Catalanos e de Sardigna: in prus de Elisa Carta, sa cantante sarda chi collaboraiat in cudda ocasione, a su discu nch’ant partetzipadu puru s’aligheresa Eleonora Peana (“Beni cun me”) e sa lleidatana Meritxell Gené, in una cantzone dedicada a cudda mandronia chi in aligheresu tzèrriant llua. Sa rapresentatzione de s’Alighera in su discu est cumpletada cun is musitzistas Giuseppe Usai (sonete) e Dario Pinna (violinu), chi in prus at dirigidu unu coro maschile de mùsica traditzionale (Coro de Ùsini) in una de is cantzones. Nudda de istranu, dae chi su discu est istadu registradu in is istùdios de sa Roble Factory, in su sartu de s’Alighera: “Pro una persone chi traballat cun is lìnguas e is culturas de Sardigna, s’esperièntzia de registrare in immersione totale est unu privilègiu impagàbile”. Su cantautore at aprofitadu pro torrare a registrare unas cantas cantzones de su discu pretzedente, Lo somrís de la magrana (2020), comente “Sarda i trista”, chi si podet intèndere immoe in sardu (“Sarda e trista”) e in inglesu (“Sad and Sardinian”), gràtzias a is iscientes de s’universidade de sa Califòrnia in ue Adrià Mor faghet su professore. Sa cantzone isperimentat cun is sonos de sa traditzione sarda pro mèdiu de is launeddas (Gratzianu Montisci). In prus, nch’at puru rumba cun faeddos in gregu (“Parakalo, Stefania”); cantzone de cantautore (“Hotel Elisa”) e sonos latinos (“Si el món és un mocador”). “Sa lìngua sarda in albergu”, sa cantzone chi serrat su discu, est unu mutetu chi s’ativista culturale Antoni Nàtziu Garau at iscritu in pitzus de sa discriminatzione linguìstica de sa chi est istadu vìtima Adrià Mor cando at faeddadu in sardu in un’albergu de Sardigna.
Sa cobertina de su discu est òpera de s’artista catalana Tere Borrell, chi at acumpangiadu su cantautore in Sardigna durante su protzessu de registratzione, e chi at creadu illustratziones pro onniuna de is cantzones. Su discu at a èssere disponìbile puru in formadu fìsicu gràtzias a s’Ateneu Alguerès, chi nd’at a fàghere un’editzione limitada e nd’at a acollire unu cuntzertu de presentatzione.
«Beni cun me», unu vìdeu de ringratziamentu a is collaboradores
Su de duos sìngulos est “Beni cun me”, una cantzone chi at giai fatu parte de sa colonna sonora de su programma de televisione omònimu chi Adrià Mor etotu at presentadu in sa RAI in pitzus de is lìnguas de Sardigna. Sa cantzone est istada torrada a registrare, e su vìdeu musicale mustrat su protzessu de registratzione de su discu, comente ringratziamentu a totu is collaboradores: «Is mùsicas, sa consulèntzia linguìstica, is illustratziones, s’impaginatzione… Totu is collaboratziones sunt istadas voluntàrias, in su chi podet èssere interpretadu isceti comente un’atu de generosidade e de amore pro is lìnguas e is culturas minetzadas”, afirmat su catalanu.
Unu progetu de resistèntzia a su tecnocapitalismu musicale
Sa mùsica de Adrià Mor —chi, comente chircadore, istùdiat sa dimensione polìtica de sa tecnologia— non podet èssere agatada in is prataformas canònicas de riprodutzione de mùsica pro una detzisione ideològica: «Bògio fàghere pedagogia, pro mèdiu de sa mùsica mea, subra de is resones proite is prataformas prus impreadas oe sunt egemònicas, e contribuire a cuddas initziativas fraigadas dae bassu, pro su bene de sa comunidade». Su cantautore incoràgiat is sighidores suos a pigare detzisiones informadas subra sa manera comente si relatzionat cun sa mùsica e sa cultura: «Bastat de lèghere sa Wikipedia pro connòschere is pràticas reprimìbiles chi cumprint custas aziendas». Aici, sa mùsica sua si podet agatare in prataformas comente PeerTube, su FunkWhale de su colletivu Anartist, e si podet sighire in Mastodon e Telegram.
De Sardenya a Califòrnia, amb la música d’Adrià Mor
Adrià Mor ha publicat De Sardenya a Califòrnia, un disc de deu cançons de música sardocatalana. El títol del disc, en paraules de l’autor, fa referència al trajecte vital de l’autor, que el 2021 va fer un canvi de vida: «Volia que el títol del disc reflectís les imatges que m’han acompanyat durant el meu trasllat als EUA, i que uneixen el Mediterrani i Califòrnia». Tal com ja es va constatar amb el primer senzill, «Non bido s’ora» (‘no veig l’hora’), publicat a la primeria de juny, el disc està farcit de col·laboracions dels Països Catalans i de Sardenya: a més d’Elisa Carta, la cantant sarda que col·laborava en aquella ocasió, al disc hi han participat també l’algueresa Eleonora Peana («Beni cun me», ‘vine amb mi’) i la lleidatana Meritxell Gené, en una cançó dedicada a aquella mandra que en alguerès anomenen llua. La representació de l’Alguer al disc es completa amb els músics Giuseppe Usai (acordió) i Dario Pinna (violí), que també ha dirigit un cor masculí de música tradicional (Cor d’Ùsini) en una de les cançons. I és que el disc va ser enregistrat parcialment a la campanya (‘el camp’) de la ciutat sarda, als estudis de la Roble Factory: «Per a algú que treballa amb les llengües i les cultures de Sardenya, l’experiència de gravar en immersió total és un privilegi impagable». El cantautor ha aprofitat per tornar a enregistrar algunes de les cançons del seu darrer disc Lo somrís de la magrana (2020), com ara «Sarda i trista», que es pot sentir ara traduïda en sard («Sarda e trista») i en anglès («Sad and Sardinian»), gràcies als alumnes de la universitat de Califòrnia on Adrià Mor fa de professor. La cançó també experimenta amb els sons de la tradició sarda per mitjà de les launeddas (Gratzianu Montisci), un dels instruments més antics de la Mediterrània, que es toca amb respiració circular. A banda, també hi ha rumbes de nom grec, com ara «Parakalo, Stefania»; cançó de cantautor («Hotel Elisa»), i tocs llatins («Si el món és un mocador»). Sa lìngua sarda in albergu (‘la llengua sarda a l’hotel’), la cançó que tanca el disc, és un mutetu que l’activista cultural sard Antoni Nàtziu Garau va escriure arran d’un acte de discriminació lingüística que el cantautor català va partir en un hotel de l’illa, quan es va adreçar al personal de l’hotel en sard.
La portada del disc és obra de l’artista catalana Tere Borrell, que va acompanyar el cantant a Sardenya durant el procés d’enregistrament, i que ha creat il·lustracions per a cadascuna de les cançons. El disc també estarà disponible en format físic gràcies a l’Ateneu Alguerès, que en farà una edició limitada i n’acollirà un concert de presentació.
«Beni cun me», un vídeo d’agraïment als col·laboradors
El segon senzill del disc és «Beni cun me» (‘vine amb mi’), una cançó que ja va formar part de la banda sonora del programa de televisió homònim que el mateix Adrià Mor va presentar a la RAI sobre les llengües de Sardenya. La cançó ha estat tornada a enregistrar, i ara el videoclip musical mostra el procés d’enregistrament del disc, en agraïment a tothom qui hi ha col·laborat: «Les músiques, l’assessorament lingüístic, les il·lustracions, la maquetació… Totes les col·laboracions han estat desinteressades, la qual cosa només es pot interpretar com un acte de generositat i d’amor cap a les llengües i les cultures amenaçades», afirma el cantautor.
Un projecte de resistència al tecnocapitalisme musical
La música d’Adrià Mor, que en la seva faceta d’investigador fa recerca sobre la dimensió política de la tecnologia, no es pot trobar a les plataformes canòniques de reproducció de música per una decisió política: «Vull fer pedagogia, per mitjà de la meva música, sobre els motius pels quals les plataformes més utilitzades avui dia són hegemòniques, i contribuir a aquelles iniciatives construïdes des de baix, per al bé de la comunitat». El cantautor anima els seus seguidors a prendre decisions informades sobre la manera com es relaciona amb la música i la cultura: «N’hi ha prou de consultar la Viquipèdia per conèixer les pràctiques reprovables que duen a terme aquestes empreses». Així, la seva música es pot trobar a plataformes com PeerTube, al FunkWhale del col·lectiu Anartist, i es pot seguir a Mastodon i Telegram.
